SPQR [CAT]

HISTÒRIA DE LA ROMA ANTIGA

BEARD, MARY

Després de dos mil anys, continua sent la base de la nostra cultura i de la nostra política, de com veiem el món i el lloc que hi ocupem. Els seus mites i històries, des de Ròmul i Rem fins a la violació de Lucrècia, encara ens afecten. I els seus debats sobre la ciutadania, la seguretat i els drets de l'individu encara influeixen en els nostres propis debats sobre la llibertat civil avui dia. SPQR és la mirada a la història romana d'una de les classicistes més importants del món. No tan sols explora com Roma va passar de ser un poble insignificant del centre d'Itàlia a una potència que controlava el territori des d'Espanya fins a Síria, sinó que també explica com es veien els romans a ells mateixos, què pensaven dels seus èxits i per què encara són importants per a nosaltres. Aquest text rigorós i alhora entretingut i apassionant cobreix mil anys d'història i aporta llum nova sobre els fonaments bàsics de la cultura romana, des de l'esclavitud fins a l'aigua corrent, a més d'explorar la democràcia, la democràcia, la migració, la controvèrsia religiosa, la mobilitat social i l'explotació en el context més ampli de l'imperi. Aquesta és una història definitiva de la Roma antiga. «La història de Roma es reescriu constantment, i així ha estat sempre; en certs sentits sabem més de la Roma antiga que no en sabien els mateixos romans. [...] SPQR deu el títol a un altre lema romà, Senatus Populus Que Romanus, “el Senat i el Poble de Roma”. [...] Per un costat, tot sembla d’una familiaritat tranquil·litzadora: hi ha converses en les quals gairebé podem intervenir sobre la naturalesa de la llibertat o sobre problemes relacionats amb el sexe; hi ha edificis i monuments que reconeixem i una vida de família menada de maneres que comprenem, amb els seus adolescents complicats; i hi ha acudits que entenem. A l'altre costat, sembla un territori del tot aliè: no tan sols per l'esclavitud, la brutícia (a l'antiga Roma no es practicava res similar a la recollida de rebuigs), les matances humanes als espectacles i les morts per malalties que avui dia donem per descomptat que es curen, sinó també pels nadons llençats en abocadors d'escombraries, els casaments de nenes i els extravagants sacerdots eunucs».