REINA DESCALÇA, LA

FALCONES, ILDEFONSO

«Canta fins que tinguis gust de sang a la boca...» El gener de 1748, una dona negra deambula pels car-rers de Sevilla. Ha deixat enrere un passat d'esclava a la llunyana Cuba, el fill que mai no tornarà a veure i un llarg viatge en vaixell cap a les costes espanyoles. La Caridad ja no té un amo que li doni ordres, però tampoc no té un lloc on aixoplugar-se quan, fent camí, es topa amb la Milagros Carmona, una gitana jove de Triana que té la sang de la rebel·lia i l'art dels de la seva raça a les venes. Les dues dones es tornen inseparables i, entre sarabandes i fandangos, la gitana confessa a la seva nova amiga el seu amor per en Pedro García, l'home ben plantat i arrogant de qui la separen antics greuges entre les dues famílies. La Caridad, per la seva banda, s'esforça a silenciar el sentiment que neix en el seu cor envers en Melchor Vega, l'avi de la Milagros, un home desafiador, bergant i seductor, però també ferm defensor de l'honor i la lleialtat envers els seus. Quan un mandat reial condemna a la proscripció tots els gitanos del regne, la vida de la Milagros i la de la Caridad prenen un gir tràgic. Tot i que els seus camins se separen, el destí els tornarà a unir a un Madrid on conflueixen contrabandistes i còmics, nobles i villans; un Madrid que es rendeix a la passió que emana de les veus d'aquella raça de prínceps descalços. Ildefonso Falcones ens proposa un viatge a una època apassionant, tenyida de prejudicis i intolerància. Des de Sevilla fins a Madrid, des del tumultuós bullici de la gitaneria fins als teatres senyorials de la capital, els lectors penetraran en un fresc històric poblat de personatges que viuen, estimen, pateixen i es barallen per allò que creuen just. Reflex fidel d'uns homes i d'unes dones que no van acotar el cap i que van alçar la veu per enfrontar-se a l'ordre establert.