35. CADI PEDRAFORCA [REVISTA] / 06.GARONA NOGUERES

EL BOSC I LA FUSTA / MAQUIS I POSTGUERRA

AA.VV

CADÍ PEDRAFORCA És prou sabut que sense boscos no hi ha vida. Els beneficis que aporten les masses forestals són evidents en molts àmbits, com ara el mediambiental, però en aquest dossier ens centrem en un que històricament ha tingut un pes fonamental a les nostres comarques, el de l’explotació de la fusta i els usos que s’hi han donat. D’aquells anys en què la fusta era una important font de riquesa i d’ocupació a les nostres comarques en parlen alguns dels articles que obren el monogràfic: les serradores que donaven sortida a la fusta que generaven els boscos de l’Alt Urgell; de com baixaven els troncs pel riu; del sistema del barranqueig a la Vall de Cabó; les replantacions forestals… El treball se situa al Berguedà, espai que ha comptat amb una potent indústria vinculada a l’explotació de boscos, així com amb serradores icòniques o amb gent que ha resseguit la seva trajectòria entre arbres fent de picadors. També ens hem ubicat a la Vall del Duran, on la fusta cerdana va calçar els peus de molta gent mitjançant els esclopers, o al nord del Solsonès, on les serradores utilitzaven la força de l’aigua per tallar la fusta a la Vall d’Ora, una energia que també aprofitaven nombrosos molins i ferreries de la zona. I per complementar aquesta mirada de recules hem escrit diversos articles que testimonien que l’explotació forestal encara té un paper rellevant, tot i que menor, a les nostres comarques: empreses històriques que encara estan dempeus; de la gent que es dedica a vendre la llenya que escalfa les llars; de nissagues de fusters a mig camí entre l’ofici i l’artesania… GARONA NOGUERES El final dels anys trenta del segle passat i la dècada dels quaranta van ser uns temps foscos i convulsos. La victòria franquista a la Guerra Civil va dur associada una dura repressió, que al nostre Pirineu va deixar episodis especialment colpidors, com els que es van viure arreu de les comarques que abracen la publicació. Aquestes terres també van ser protagonistes directes de l’únic intent d’acabar amb el règim franquista que es va acabar posant en pràctica -en aquest cas, a l’Aran, però amb afectacions també a les comarques veïnes-. L’arribada del nazisme a l’altra banda del Pirineu i els efectes de la Segona Guerra Mundial van acabar de completar el còctel d’un període tan dolorós com important de rememorar. Cronològicament, el dossier s’inicia allà on vam deixar el relat que vam iniciar al número 2 de la revista, quan vam parlar dels temps de la guerra i l’exili. Per exemple, en alguns casos ens situem amb la guerra encara en marxa, però lluny ja de les nostres comarques, un context que propiciava els primers episodis de la cruenta repressió franquista, en aquest cas al Pallars Sobirà: van morir almenys 70 civils, molts dels quals enterrats en fosses comunes. En aquesta zona, també hem comptat amb el relat d’una testimoni que va viure aquells fets en primera persona, i també hem recuperat històries en blanc i negre de quan alguns exiliats, emparats per la proximitat de la frontera, feien alguna visita ‘furtiva’ al seu poble: fins i tot, per participar en alguna festa major. D’altra banda, les pàgines també contenen històries de presoners i represaliats, que van ser utilitzats com a mà d’obra per construir el túnel de Vielha, per exemple, o se situa en indrets com Isona, poble que va ser inclòs en el programa de la Dirección General de Regiones Devastadas. Complementem tots aquests relats situant-nos al Pallars Jussà, on destaquem la figura del doctor Josep Bonifaci, de Llimiana, a qui l’exili forçat pel franquisme el va dur a exercir la medicina a diversos països comunistes; o a l’Aran, on durant deu dies una part d’aquest territori va ser ocupada pels maquis, que hi van proclamar la Tercera República. Per acabar, la finalització de la Segona Guerra Mundial va provocar l’últim fenomen que abordem en aquest monogràfic: la por de Franca de patir una invasió dels aliats des de França. Això el va dur a dissenyar i a començar a construir una gran xarxa de defenses terrestres a llocs com a les Valls de Cardós i d’Àneu, farcides de búnquers.