EMPERADOR DE ROMA

EL GOVERN DEL MÓN ROMÀ ANTIC

BEARD, MARY

Torna Mary Beard amb la continuació de SPQR, un llibre imprescindible per descobrir com van ser realment els emperadors de Roma.Fanàtics del control, addictes a la feina o adolescents malcriats? Com eren realment els emperadors de Roma? A SPQR, Mary Beard va narrar la història mi?lenària de la Roma antiga. En aquest nou llibre, centra la seva atenció en els emperadors que van governar l'Imperi romà per donar-nos una versió matisada i més precisa d'aquestes figures clàssiques glorificades. Des de Juli Cèsar (assassinat el 44 aC) fins a Alexandre Sever (assassinat el 235 dC), passant pel boig de Calígula, el monstruós Neró i el filòsof Marc Aureli, Mary Beard recorre la vida i els mites dels grans governants romans i ens planteja grans preguntes: quin poder real ostentaven els emperadors?, qui movia els fils entre bambolines?, com es governava un imperi tan vast?, les parets de palau estaven realment tan tacades de sang? Per donar-nos resposta i apropar-nos una mica més a la realitat imperial, Mary Beard segueix els passos de l'emperador de prop: a casa i a les carreres, als viatges i, fins i tot, de camí cap al cel; ens presenta les seves esposes i amants, els seus rivals i esclaus, els bufons i soldats de la cort i la gent corrent que li lliurava cartes de súplica. Emperador de Roma ens porta directament fins al cor de Roma, i de les nostres fantasies sobre què era ser romà, a través d'un relat explicat com mai abans s'havia fet. Com era realment governar i ser governat a la Roma antiga? «Emperador de Roma explora els fets reals i les ficcions d'aquests governants del món romà antic, pregunta què van fer, per què ho van fer i per què les seves històries s'han narrat de les maneres extravagants, i de vegades horripilants, en què ens han arribat. Examina grans qüestions de poder, corrupció i conspiració. Però també es fixa en afers pràctics de les seves vides. Què i on menjaven? Amb qui dormien? Com viatjaven? En el decurs del llibre coneixerem moltes persones que ni eren ni aspiraven a ser emperadors, però que van fer possible el sistema imperial: aristòcrates cautelosos, cuiners esclaus, secretaris diligents, animadors de la cort, fins i tot un metge que va tractar un jove príncep d'amigdalitis. [...] Però la supervivència de l'Imperi romà com a sistema no es podria entendre si hagués estat governat per un reguitzell d'autòcrates trastornats. M'interessa més com van sorgir aquests relats de bogeria, com es gestionaven de debò els afers de l'Imperi i els temors dels romans que el govern dels emperadors no tan sols estigués tacat de sang (ja ho assumien, això), sinó que fos una distopia estranya i inquietant bastida sobre l'engany i la falsedat». MARY BEARD