- Editorial:
- TIGRE DE PAPER EDICIONS
- Any d'edició:
- 2021
- Matèria:
- Assaig
- ISBN:
- 978-84-18705-11-3
- EAN:
- 9788418705113
- Pàgines:
- 172
- Idioma:
- CATALA
COM ALLIBERAR-NOS
EL FEMINISME NEGRE I EL COMBAHEE RIVER COLLECTIVE
TAYLOR, KEEANGA-YAMAHTTA [ED.]
Com alliberar-nos és un esforç per tornar a connectar les arrels fondes de l?anàlisi i la pràctica del feminisme negre amb els esforços contemporanis d?organització. De la mateixa manera que el marxisme va convertir-se en una eina per a l?anàlisi crítica en els cercles acadèmics dels anys vuitanta i noranta del segle xx, el feminisme negre també va trobar el seu lloc en els cercles acadèmics a mesura que els moviments polítics que n?havien propiciat l?impuls van començar a abandonar el carrer. La irrupció del feminisme negre va ser determinant per obrir espais a la recerca intel·lectual i a una investigació més profunda de les vides de les persones oprimides dins del món acadèmic d?una manera més general. Però el feminisme negre és també una guia cap a l?acció i l?alliberament polítics. Si separem l?anàlisi política de les lluites i els moviments, es torna abstracta i desconnectada del radicalisme que li va donar força a l?inici. Aquest llibre és un retorn a aquest esperit fundacional. En els darrers anys, el feminisme negre ha tornat a emergir com el marc analític per a la resposta activista a l?opressió de les dones trans de color, la lluita pels drets reproductius i, naturalment, el moviment en contra de la violència i l?abús policial.Les organitzacions i les activistes més visibles connectades amb el moviment Black Lives Matter parlen obertament sobre com el feminisme negre conforma les seves polítiques i estratègies actualment. Les entrevistes que s?apleguen en aquest llibre ?a les tres autores de la declaració del Combahee River Collective Barbara Smith, Beverly Smith i Demita Frazier, la cofundadora de #BlackLivesMatter Alicia Garza i la historiadora i activista Barbara Ransby? pretenen demostrar com aquestes polítiques continuen sent històricament vitals i rellevants per a les lluitesd?avui. Tal com diu Demita Frazier, el fet de parlar de Combahee no vol dir ser nostàlgiques, sinó que en parlem perquè les dones negres encara no són lliures.
