Pepe Mujica, ¡hasta pronto!

José Pepe Mujica, expresident de l'Uruguai i símbol de l'esquerra d'Amèrica Llatina ha mort als 89 anys.

Mujica ha estat l'home que va passar per la guerrilla, la presó i la presidència del país, i que va fer de la humilitat un estil de vida.

Si repassem algunes de les estacions que han marcat el seu periple vital, caldria aturar-se en els seus orígens en defensa de la causa obrera, un viatge a Cuba i un altre a la Unió Soviètica, el triomf de la Revolució Cubana i el missatge del Che Guevara, la Guerra Freda, la polarització del món, la crisi econòmica i social de l'Uruguai a començaments dels seixanta, la desil·lusió, les movilitzacions dels obrers, estudiants i referents sindicals, i el sorgiment de grups guerrillers i marxistes que pensaven que l'única manera de canviar el rumb de les coses era la lluita armada. Arribat aquí el recorregut s'atura en sec: 13 anys a la presó. Quan recupera la llibertat continua la lluita, però ara sense armes, des de dins del sistema. I a partir d'aquí tot es precipita: primer com a diputat electe, després com a senador i més tard com a ministre d'Agricultura. I, finalment, com a president de la República Oriental de l'Urugai.

Llavors ja està casat amb Lucía Topolansky, que també va estar presa i recuperà la llibertat en el mateix moment que ell. Han demanat un prèstec, compren una xacra al Rincón del Cerro, als afores de Montevideo, i es dediquen a cultivar i vendre flors. Sobretot, frèsies i crisantems.

En aquella mateixa casa viuran junts fins a la seva mort. Allà, sota un arbre, enterraran a Manuela, la seva mascota, una gosseta de carrer a la que li faltava una pota. Allà, amb Manuela, ell demanarà que li escampin les seves cendres.

La vida de Pepe Mujica va estar plena d'encerts i errors -com la de tots- però allò veritablement rellevant que ens ha llegat és el seu exemple de coherència en la vida, la seva serenitat i humilitat.