Grans extensions de sòl fèrtil, aigua dolça a dojo, muntanyes altíssimes on la neu roman tot l'any, una selva intrincada, platges paradisíaques... Tradicionalment, Veneçuela ha estat considerada una terra de promissió, ubèrrima, que a més sempre es va mostrar hospitalària amb els que van arribar-hi disposats a treballar dur. La seva aclaparadora naturalesa, font de riqueses sense conte, es va completar amb el descobriment de colossals jaciments de petroli durant la primera meitat del segle XX. Avui, la pàtria de Simón Bolívar és la que posseeix més reserves de petroli del món.
Poques nacions tenen tantes i tan solvents cartes per gaudir d'un present pròsper i feliç. Tot i això, la convivència quotidiana és plena de contradiccions i dificultats. Des de la mateixa independència, la societat veneçolana es va escindir entre unes elits acaparadores del poder i la riquesa, i importants borses de població desheretada, exclosa. Aquestes últimes són part de la base electoral en què es va recolzar el moviment inspirat en els ideals d'Hugo Chávez, que va governar entre el 1999 i el 2013. Després de la mort d'aquest, Nicolas Maduro va adoptar el llegat de Chávez sota la premissa de ser el seu "fill i hereu polític", mantenint el projecte bolivarià socialista, l'antiimperialisme i la unió cívico-militar.
La crisi a Veneçuela ha fet un gir històric aquest gener del 2026 a causa d'una intervenció militar directa dels Estats Units que ha alterat l'estructura de poder al país. Els interessos nord-americans se centren a assegurar el control de les reserves petrolieres més grans del món, accedir a terres rares essencials per a la tecnologia, i expulsar la influència de Rússia, la Xina i l'Iran de l'hemisferi occidental per reafirmar la seva hegemonia.
Per a alguns, la ideologia del chavisme és el gran problema de la nació. Per altres, només és la manifestació d'una ferida molt més antiga. I no falten els qui ho veuen com la solució a dècades de tribulacions i marginació. El desafiament de la societat veneçolana és compatibilitzar aquestes visions tan allunyades en un únic projecte nacional, comú. El camí, sens dubte, estarà ple de dificultats i exigirà grans dosis de generositat per part de tots.
El Calidoscopi del Pensament és un espai on es faciliten eines per a la comprensió d’un món complex que cada cop que gira -a l’igual que quan un calidoscopi és agitat- fa predominar unes perspectives i uns esdeveniments sobre els altres. Pensem que és justament aquesta mirada polièdrica la que ens pot ajudar a conformar una visió més àmplia de les coses i, alhora, ens acosta a la Veritat.