Presentació - «Kwame Nkrumah» i «Joseph Ki-Zerbo» (Wanafrica)

25 / 06 / 2019 (19h Llibreria Altaïr)

Amb Mercè Tricas, Anna Fabré, Gisela Gómez i Oumar Diallo

Presentació dels llibres dedicats a «Kwame Nkrumah» i «Joseph Ki-Zerbo», les dues últimes publicacions de la Colección Pensamiento Africano de Ayer para Mañana de l'Editorial Wanafrica, una col·lecció que posa a disposició del públic, especialment jove, una breu selecció de textos de diferents autors africans i del Carib que van ser al centre de la lluita per la independència dels seus països i el pensament polític dels quals segueix sent avui dia de gran actualitat. Amb la presència de Mercè Tricas, coordinadora de les traduccions, Anna Fabré Feixas i Gisela Gómez Sierra, traductores, i Oumar Diallo, editor.

Nascut a Nkroful al 1909, en un entorn modest, Kwame Nkrumah va ser el primer líder africà que va aconseguir portar el seu país, Ghana, a la independència. Resident als Estats Units als anys trenta, va compartir les humiliacions que van patir els negres i el racisme quotidià d'aquest país, convertint-se així en amic proper de líders afroamericans com Martin Luther King. Va ser també un partidari infatigable del panafricanisme, com element essencial per obtenir l'autodeterminació dels països africans, i un dels primers defensors dels moviments d'alliberació. Va morir exiliat a Romania al 1972, però el seu retrat segueix sent avui enarborat per milions d'africans i africanes.
El llibre presenta alguns dels seus textos més pertinents, principalment sobre la necessitat de la unitat africana, l'etern tema clau del Congo, i sobre el neocolonialisme, el consciencisme i la guerra revolucionària.


Joseph Ki-Zerbo, nascut a Toma (Burkina Faso) al 1922, es va convertir en el primer africà titular d'una càtedra d'història a França. Va ser un dels primers intel·lectuals orgànics africans que va escriure la història del continent, fins aleshores falsificada per la ideologia colonial. Va ser també un panafricanista convençut, molt proper, pels fets o la inspiració, a Sékou Touré, Kwame NKrumah, Patrice Lumumba, Ahmed Ben Bella i Julius Nyerere. En el marc de la lluita contra la impunitat, que es va intensificar a Burkina Faso després de l'assassinat del periodista Nobert Zongo el 13 de desembre de 1998, va formular el crit de guerra que han recuperat avui tots els joves africans i africanes compromesos amb la democràcia i la justícia social: «Si ens rendim, estarem morts!». Va morir al 2006.
El llibre presenta alguns dels textos més rellevats, principalment sobre les formes de desenvolupament endogen d'Àfrica, sobre el paper dels intel·lectuals, camperols i obrers en aquest projecte, sobre la importància de la cultura en el procés d'alliberament i sobre la dependència d'Àfrica que, després de les independències jurídiques, persisteix encara més en l'àmbit de la globalització neoliberal.

 

Col·labora:

Tornar