Finalment el 5 de novembre del 2009 arriba a Girona amb la seva dona l’Asmita i estaran a casa Nostra fins el 13 de Febrer. El resultat son dues operacions a les mans, una d’elles amb un trasplantament del dit del peu a la ma esquerra , que era la que tenia mes malament; i un altre a la ma dreta per fer-li una pinça.

Desprès de tan temps junts i moltes hores de xarla, veiem que el seu futur continuarà sent incert i decidim anar a Katmandú per buscar un local a Thamel per muntar un petit restaurant ja que l’Asmita en el temps que ha estat aquí ha après a cuinar cuina catalana i desprès de tastar els seus plats Nepalès ens donem compte que sap cuinar molt bé.

Ens desplacem a Katmandú, però desprès de 8 dies a Thamel ja ho veiem molt difícil, no hi ha locals i tan sols un que hem trobat en molt mal estat ens en demanen massa Diners. Finalment amb l’ajuda d’un contacte que tenim a Nepal, en Ngima Sherpa, aconseguim posar-nos en contacte amb l’amo d’un edifici nou de 5 pisos, el preu de lloguer és alt, però tenim la avantatge que és nou i no hem de fer Inversions en obres, ens decidim i el lloguem.

El més d’abril passat, hi torno per comprar tot el necessari per posar-lo en marxa: des de una copa fins a un filtre per l’aigua. Son dies de molta feina en 15 dies s’ha de decidir tot, pressionar els treballadors ( el tarannà d’allà és el que és) i de vegades perdo la paciència però s’ha de tornar a començar. Finalment el més de maig hi han els primers clients; una parella de Puigcerdà que vaig coneixer al Hotel que estava i una amiga que vaig fer al avió d’anada, l’Emilia, els acaba d’ajudar quan jo haig de marxar.